De excursion a un castillo de cuento

Hoy queremos mostraros un lugar perfecto para una escapada con niños. Se trata del recinto Medieval ubicado en la comarca de la Segarra en Cataluña.

El nucleo amurallado de Montfalcó está ubicado en el Municipio de Oluges.

Es una villa cerrada amurallada que ha conservado perfectamente todo el perímetro y no hay ninguna edificación fuera de sus muros.

Al recinto de Montfalcó se accede por una entrada ubicada en el sur por la que se accede a una plaza central

 

 

Orígens

Les primeres referències de Montfalcó Murallat ( la Segarra – la Plana) daten del segle XI, quan durant el regnat del comte de Berga, Bernat I, es va repoblar aquesta franja del territori, abans en poder dels sarraïns. Aquests terrenys repoblats i situats en una zona fronterera amb els musulmans eren coneguts com la Marca de la Segarra. És possible, doncs, que en aquest turó hi hagués una fortificació islàmica, tot i que no en queda cap rastre.

El castell feudal de Montfalcó s’esmenta l’any 1043 amb el nom de Monte Falconi; en aquest moment la fortalesa pròpiament dita i la vila closa ja devien constituir el mateix conjunt. A la baixa Edat Mitjana, Montfalcó passà a Isabel de Tarroja, esposa de Ramon Folc VIII de Cardona, i per això Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375. És per aquest motiu que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard la casa dels Cardona s’uní a la de Medinaceli i Montfalcó formà part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.

El 1301, el castell de Montfalcó, en poder de Ramon Folc VI, va ser assetjat durant cinc setmanes per les forces de Jaume II. Les causes d’aquest conflicte van ser la lluita entre el rei i les oligarquies feudals per qüestions econòmiques. Durant la guerra civil catalana entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya (1462-1472), Montfalcó és una de les fortaleses més importants de la ribera del Sió, inexpugnable per la qualitat de les seves muralles. En una altra guerra, la dels Segadors (1640-1659), aquest lloc va servir de refugi a les forces catalanes i franceses que es retiraven de Cervera.

Església de Sant Pere de Montfalcó
La fundació de l’església de Montfalcó es va dur a terme a mitjan segle XI pel comte Bernat de Berga. La primitiva església romànica es va construir a l’extrem est de la fortificació, aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVII, quan es van construir les capelles laterals a les parets de la muralla, el cor, als peus de l’església, i la torre del campanar. A més, a l’interior es va instal·lar un retaule barroc del qual només queda una taula pintada. De l’església actual només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.

La llegenda
Conta la llegenda que a l’Edat Mitjana, època turbulenta i de freqüents batusses entre nobles rivals i entre la noblesa i el rei, en una d’aquestes baralles un dels bàndols va atacar Montfalcó, lloc on vivien o s’havien acollit molts partidaris del bàndol contrari.

Després de moltes i sagnants batalles, els de Montfalcó es bateren en retirada, buscant resguard dins les muralles de la població. Un cop dins, s’aferrissaren en la defensa de Montfalcó de tal manera que els contraris, que els havien batut a camp obert, no pogueren posar ni un peu dintre del recinte. Per tal com els successius atacs a la fortalesa no feien altra cosa que augmentar el nombre de baixes de l’escamot atacant i Montfalcó continuava inexpugnable, el cap del bàndol assaltant va determinar de rendir-los per la fam establint un rigorós setge. Com que el temps passava i Montfalcó no es rendia; els assetjadors van decidir provar una nova tàctica: que els assetjats es barallessin entre ells com havia fet el Cid Campeador a València amb èxit. A aquest efecte, i copiant-ne la tàctica, les catapultes dels assetjadors començaren a llançar missatges incitant la gent a rebel·lar-se contra els seus caps, i com havia fet el Cid, els missatges anaven lligats a pans, amb la idea que si els assetjats passaven gana, la vista del pa acabat de fer els incitaria a rendir-se. La resposta dels defensors de Montfalcó no es va fer esperar i les catapultes de la fortalesa començaren a llançar sobre el campament enemic missatges desafiants, lligats a peixos frescos! Amb la qual cosa els qui perderen els ànims foren els assetjadors, que ben aviat van aixecar el setge. I és que, segons diu la llegenda, sembla ser que hi ha un túnel (la gent de Montfalcó i de les Oluges en diuen “mina”) que va des de Montfalcó fins a les Oluges i des d’allí fins a la torre de guaita que hi ha a ponent del poble i que hom anomena el “Molí de Vent”, passadís per on els assetjats de Montfalcó es proveïen de queviures.

Informació facilitada pel Sr. Mateu Solé

Ruta de les Dues Valls

Tipus: BTT
Dificultat: Baixa
Total recorregut: 23,400 km
Punt de partida i arribada: Sant Guim de Freixenet
Descripció: Entre les valls del Sió i del Freixenet es troben dos elements principals del patrimoni segarrenc: el Celler Cooperatiu de Sant Guim de Freixenet i Montfalcó Murallat ( la Segarra- la Plana). El celler és una obra de Cèsar Martinell que mostra elements d’arrel gaudiniana i que està relacionada amb els programes de desenvolupament agrari engegats per la Mancomunitat de Catalunya (1920). Després de passar prop de la gran església barroca de Sant Guim de la Rabassa, la casa senyorial d’origen gòtic d’Estaràs i, sobretot, l’església de Sant Julià, amb les seves parets romàniques i les sepultures amb les armes dels Villalonga, es troba Montfalcó Murallat. La Ruta de les Dues Valls s’inicia als pendents que des de les estribacions del Tossal Magre (781 m) encaminen el ciclista cap a la vall del Freixenet i, al nord del trajecte, recorre els planells que separen les valls del Sió i de l’Ondara, a través d’un paisatge genuïnament segarrenc on abunden l’ordi, el blat i els ametllers.

Llocs d’interès

Les muralles, de gairebé dos metres de gruix, disposen d’un ampli pas de muralla de pràcticament dos metres que es troba situat a la seva part superior.

El centre de la vila, ocupat per la plaça, conté diferents vestigis del passat medieval. En destaca el pou, que hom pensa que podia haver estat un pou de gel. Aquesta mena de pous eren utilitzats per a la conservació d’aliments, especialment el peix, però també tenien finalitats terapèutiques i gastronòmiques. Pel que fa als usos terapèutics, s’empraven per rebaixar la febre, tallar hemorràgies o calmar el dolor; quant a la gastronomia, s’utilitzaven per refredar begudes o preparar sorbets. A més del pou, a la plaça hi ha un cup sobre el qual s’aixafava el raïm i on el vi fermentava, i, finalment, la cisterna utilitzada per recollir l’aigua de pluja.

El carrer Rodó té aquest nom perquè segueix la muralla resseguint el perímetre del castell. Hi trobem l’antic forn de pa i l’obrador restaurat mantenint les pedres sobre les quals es pastava el pa, unes lloses que apareixen totalment desgastades a causa de la pressió que s’hi feia a sobre durant el procés d’elaboració del pa.

Deja un comentario